Marc Surià

Marc Surià

Cinema i TV

Càmera, Direcció de fotografia

Abans d’acabar el grau de comunicació audiovisual i multimèdia, a través de l’escola va poder entrar com a meritori en el rodatge de dos llargmetratges. El segon llarg va ser “l’Artèria invisible” de Pere Vilà on va participar com a vídeo assistent. Allí hi va conèixer un equip de càmera provinent de Madrid amb el que més tard es retrobaria dos vegades més a la província de Girona per fer “No sé decir adiós” i “Estiu 1993”. Ambdós pel·lícules compten amb la direcció de fotografia de Santiago Racaj AEC, nominat al Goya a la seva categoria per “Estiu 1993”.

Va ser després del rodatge d’aquest últim llargmetratge que va decidir traslladar-se a Madrid on des de finals de 2016 hi està treballant en el departament de càmera en produccions de llargmetratges, series de ficció i publicitat. Alguns projectes destacats són “El Ministerio del Tiempo” per RTVE, “Viaje al cuarto de una madre” de Celia Rico, “La Virgen de Agosto” de Jonás Trueba, varis espots publicitaris pel Grupo IFA i Fundación Gasol, un curt documental de la cantant Rosalia així com també la participació en el curtmetratge “Cerdita”, guanyador del Goya el 2019.

Compagina aquesta feina amb el que és la seva passió i motiu pel qual li agrada treballar en produccions de ficció: la direcció de fotografia. Va començar amb el projecte de quart de carrera “Dirty Dishes” i el seu TFG que va ser l’espot del Fimag 2015. També va col·loborar amb altres TFG com “Cuatro Meses”, “Mi realidad” o el curtmetratge “Sesgo” amb el que va guanyar el premi Oriana a la millor fotografia. Durant la seva estada a Lincoln va treballar amb el National Centre for Craft and Design elaborant una sèrie de vídeos documentals sobre varis artistes.