Un dia a Lincoln
Sona el despertador a la Danesgate House cap a les 8:00 del matí i tinc una hora per dutxar-me, vestir-me, esmorzar i trobar-me a l’entrada de la residència amb les companyes per anar a la universitat, però tot i així no sé com ho fem que sempre som les últimes d’arribar a la classe.Estic cursant Contemporary Lends Media i com que aquest any som molts a la classe, ens han repartit en diferents grups,professors i hores. Te la seva part positiva perquè son classes més reduïdes i properes, som en total 7 persones i el més important, estem barrejats" catalans i anglesos.
La classe és de 09:00 a 11:00, concretanemt son tutories on estem els 7 estudiants i el tutor, ens expliquem l’evolució dels nostres projectes, noves idees, dubtes que poguem tenir, etc... En general, els anglesos són bona gent i sempre ens intenten ajudar, són conscients de que tenim una dificultat “la llengua”. El curs, consisteix en realitzar 4 projectes de video i també fer la Dissertation, que és un treball escrit de 10.000 paraules en Anglés, pel qual tu tries el tema que vols tractar.
Un cop sortim de l’universitat, hi ha dies que anem el bar a fer un café amb la Natasha, una companya de classe, així fem practiques d’anglés, ja que aixó de viure tots junts a la residència no és el mes recomenable, perquè no parles anglés. Si no podem anar a fer el café, tornem a la resi i espero que siguin les 12:30 per anar el curs d’anglés fins les 14:00. Quan acabo les classes d’angles, tornem a la resi que està a 2 minuts. Ens fem el dinar el més rápid possible, perquè els dimecres sol ser dia de partit de voley.
Una altra cosa a destacar de la universitat és el servei d’esports de que disposem. La majoria de nosaltres ens hem apuntat a fer voley, és per això que els dimarts tenim entrenament i els dimecres partit contra altres universitats d’Anglaterra. Un cop han acabat el match, tornem a la residència. N’hi ha que van el gym a acabar de fer esport, d’altres a l’habitació a fer feina i d’altres a la cuina a fer el sopar.
Un cop hem acabat de sopar, tots baixem el 3er pis, ja que la cuina es mes acollidora, fem sobretaula.... i per variar fem la nostra tradicional partida de Poker. La veritat que des que sóc aquí no hi ha nit que no jugem el Poker o al Catan. I si tenim ganes de sortir de festa, cap problema, ens arreglem i marxem cap a l’Engine Shed, que és la discoteca universitaria.
Com veieu, és impossible avorrir-te els dimecres a Lincoln.
per Cristina Verdaguer
Un dia a Northampton
Comença el dia a Northampton. Normalment fred i ennuvolat. A Media Production no es fan gaires classes, al contrari que a Graphic Communication. Si és dimarts, estic sol a classe amb els anglesos, indis, xinesos… de tot! Els divendres, també venen en Martí (Colomer) i en Pere (Puigbert). A les 11 s’ha acabat la classe. S’obre un munt de possibilitats: anar a comprar a l’ASDA, anar a la biblioteca, passejar pel centre –l’únic lloc de Northampton on hi ha botigues- o manipular en Marti perquè et convidi a dinar. La tarda s’ha d’aprofitar perque tots els comerços tanquen molt aviat i després el poble queda mort.
Els dimecres es pot anar a Park Campus a fer classes d’anglès de 2 a 4. Només per sentir parlar anglès als xinesos i intentar entendre’ls, ja val la pena. Després d’això, ja s’està fent de nit. Seria bo treballar una mica, revisar el guió de l’Individual Project o llegir algun article per a la dissertation. Per a fer això està bé sortir de casa, anar a alguna cafeteria del centre i treballar allà. És probable veure a Alan Moore, creador de Watchmen o V de Vendetta, passsejant amb les seves pintes de gotic-punki envellit.
Més tard, després de sopar, vaig a casa de l’Aleix, l’Anna i la Natàlia abans de sortir de festa –si és que toca sortir de festa, recordem que estem aquí “estudiant”… No importa a quina hora arribi: en Genís, en Martí i en Gerard sempre arriben molt més tard que jo. Juguem a poker, bebem –aigua, sempre aigua- i quan aconseguim desapalancar-nos, sortim de festa. Pot ser l’Embargo, NB’s, el Fat Cat… Pero mai se’ns acudeixi anar al Lava o al Fever!
Normalment, a la nit sempre trobem algú de la uni a qui donar la tabarra. Com que costa bastant relacionar-se amb els anglesos –és molt més fàcil parlar i fer-se amic d’altres estrangers, com els francesos, austríacs, lituans, indis o xinesos-, aprofitem les borratxeres per donar-nos a conéixer (Martí, espero que algun dia llegeixis aixo J). Cap a les 3 de la nit, quan ja sí que tanquen tot definitivament, tornem al carrer –fred!- i cap a casa. Demà serà un altre dia.
per Andreu Pichardo
