Durant l’última setmana de febrer i les dos primeres de març, Girona va acollir una nova edició del CoopCorp, la mostra de cultura digital i electrònica de les comarques gironines.

Enguany l’Eram va participar-hi activament, gaudint d’una jornada de tarda, on va presentar i exposar tots els treballs interactius desenvolupats a l’escola al llarg del present curs. Evanars, Festutu, Oniric i Room.cat es varen encarregar d’amenitzar una freda tarda/nit, amb bona assistència de públic, on les sorpreses no hi varen faltar com la presentació del treball “sculpture scene” de Joan Planas, basat en projeccions sobre formes en relleu.

Amb aquesta 3ª edició, el festival es consolida com una de les millors propostes informatives de cultura digital de Girona i tanca així un nou any d’èxit amb bona afluència de públic en totes les seves activitats. Entre d’elles destacar la taula rodona amb Oscar Abril Ascaso sobre música i cultura popular, el show de Midihands a la Mercè amb una nova interfície d’interpretació musical i la performance d’Ed Cox al Pacmad com a festa de tancament del festival.

Mostra l’artista que portes dins.

Evanars és una web per fomentar l'art digital d'artistes desconeguts de diverses disciplines, un portal on els artistes d’arreu poden mostrar la seva obra sense cap tipus de censura i amb tota la llibertat del món digital.

Realitzadors: Annabel González, Maria Vidal, Ariadna Pagès, Marc Bauer, Luis Trebino, Irene Serrat i Sergi Blanch

www. evanars.com

La sèrie interactiva per Internet.

Festutu és un portal d’internet on l’usuari pot escollir el què vol que passi a la sèrie, una innovació en el món de la democràcia digital, pots treure l’Spielberg que portes dins triant allò que vols o no de la sèrie, decidint quin és el desenllaç final.

Realitzadors: Terenci Corominas, Thierry Xifra, Narcís Ribas, Andreu Peiris, Adrià Lidon i Oriol Torras.

www.festutu.cat

Diga’m què somies i ho faré realitat.

Oniric és una web que té com a objectiu recollir els somnis i il·lusions de l’usuari, per a compartir-los amb la resta, de forma que aquests puguin ajudar a què es facin realitat.

Realitzadors: Imma Casanella, Hug Sargatal, Alexandra Meyer, Iván Úbeda, Eva Duran i Alba Gimeno.

www.oniric.org

Música, Art i Disseny

Room.cat és un mitjà de comunicació on-line que inclou ràdio, TV i premsa escrita destinat a dinamitzar culturalment els artistes relacionats amb el disseny, la música, els audiovisuals i la multimèdia

Realitzadors: Albert Sala, Joaquim Albert, Ernest Forts i Miquel Casals

www.room.cat

El passat 5 de març, l’escola ERAM va realitzar una mostra dels treballs realitzats per els alumnes durant el primer parcial del curs acadèmic 2008/2009 a la sala auditori de la factoria cultural Coma Cros.

L’acte va començar amb la presentació dels treballs de l’assignatura "Iniciació a la Fotografia" per part d’Eddy Kelele, professor de l’assignatura. En el següent enllaç podem veure una mostra d’aquests treballs.

Seguidament en Carlos Ruiz Brussain, il.lustrador, dissenyador, pintor i creatiu, ens va presentar els treballs dels alumnes de l’assignatura que imparteix: "Creativitat expressiva".

A continuació vam gaudir d’una demo reel dels treballs realitzats per els alumnes de l’assignatura de "Producció i Edició de vídeo I" i de "Tractament de la imatge", treballs seleccionats i presentats per David Pérez i Maurici Jiménez, professors i professionals dels sector audiovisual gironí.

La Teo ens va mostrar imatges de 3D realitzades dins "Imatge de síntesi I", de moment només modelats. A la segona part de l’assignatura esperem veure textures, il·luminació...

En Quelic Berga, dissenyador interactiu i creatiu, va realitzar un repàs dels treballs més representatius creats a "Gràfica Audiovisual I", que li van permetre explicar el que els alumnes han aprés durant les seves classes.

Finalment vam concloure l’acte amb el visionat dels treballs de "Direcció de Projectes II", treballs dirigits per Francesc Font, els quals ja hem vist a l'article de crònica del CoopCorp.

THE VELVET UNDERGROUND, el llenç musical de Warhol

Tot i que The Beatles puguin ser considerats per la història com el grup pop-rock per excel.lència, el cert és que no ha existit mai una banda tan arrelada a la cultura pop com The Velvet Underground.

Els orígens d’aquesta mítica formació es remunten al 1965, any en què Lou Reed i John Cale van decidir unir les seves inquietuds musicals en un projecte comú. Aquests es van conèixer quan treballaven com a compositors a les oficines de la companyia discogràfica Pickwick; la seva primera col.laboració musical va ser com a membres de The Primitives, però els seus propòsits comuns els van animar a apostar per una nova iniciativa conjunta. Per completar allò que esdevindria la formació, Lou Reed va recórrer a un antic conegut de la universitat, Sterling Morrison, y John Cale, per la seva banda, al seu veí Angus McLise. Sota el nom de The Warlocks (posteriorment The Falling Spikes), van arribar a gravar una maqueta en format cassette.

La seva transformació cap a The Velvet Underground arribaria suggerida per un amic de Reed, Jim Tucker, qui va extreure el nom del títol d’un llibre de sadomasoquisme.

Després de la seva primera actuació remunerada, Angus Molise va abandonar el grup facilitant l’entrada al germà de Jim Tucker, Moe.
Durant una temporada, van ser contractats com a residents al Café Bizarre, on van ser descoberts per Andy Warhol el qual els va apadrinar i els va convertir en la banda de La Factoria. Va ser el mateix Warhol qui va convèncer el grup perquè incorporés la model alemanya Nico com a vocalista; a partir d’aquest moment, la formació va passar a dir-se The Velvet Underground & Nico.
Durant els seus primers directes, Warhol va projectar la pel.lícula “Velvet Underground & Nico: A Symphony of Sound”, la filmació de la qual provenia dels propis assajos de la banda. Aviat, les seves actuacions es convertirien en un gran espectacle visual ple de colors, llums, projeccions i artistes escènics, batejat sota el nom de Exploding Plastic.

Després de lluitar, durant quasi un any, contra la censura, a l’any 1967 va arribar la publicació del seu primer àlbum, titulat The Velvet Underground & Nico; el disc va ser tota una revelació davant els convencionalismes socials, i és que les seves lletres estaven plenes d’apologies al consum de drogues i a la llibertat sexual. A més del terreny purament musical, l’àlbum s’ha convertit, amb el temps, en una icona de la cultura pop gràcies al disseny de la portada, obra del propi Warhol; en ella hi podem veure el dibuix d’un plàtan, al més pur estil pop-art, acompanyat del següent lema: “Peel Slowly and see” (pela a poc a poc i mira). A les primeres edicions, i a algunes de posteriors, el plàtan era un adhesiu que cobria la representació d’un penis. Malgrat el seu poc èxit en el moment de la seva publicació, amb el pas del temps s’ha convertit en un adhesiu “imprescindible”. Entre els temes que el formen podem trobar títols tan emblemàtics com Heroin, Sunday Morning o I’ll Be Your Mirror.

Poc temps després, Lou Reed va acomiadar Nico i va renyir amb Warhol i, fins i tot, a l’any 1968, va gravar un àlbum més personal: White Light/White Heat.

Tot i que amb l’edició d’aquest, el grup va aconseguir mostrar el seu so més representatiu, les diferències, cada vegada més palpables, entre Reed i Cale, van portar a aquest últim a abandonar la formació. El seu lloc l’ocuparia el baixista Doug Youle.
Un any més tard, arribaria un nou àlbum The Velvet Underground, l’estil del qual avançava la tendència que Lou Reed portaria, al cap d’un temps, en solitari.

L’últim disc oficial del grup va aparèixer l’any 1970; Loaded inclou alguns dels himnes més emblemàtics de The Velvet Underground, tals com New Age o Sweet Jane. A l’agost d’aquest mateix any, Reed va abandonar el grup.
Ja sense Reed, la banda va gravar un nou àlbum titulat Squeeze, però aquest va ser eliminat de la seva discografia oficial ja que va ser greument fuetejat per la crítica i el públic.

Aquest va ser el punt d’inflexió a la fase final de The Velvet Underground, que va acabar dissolvent-se el juny del 1973. Tot i que al 1993 van tornar a reunir-se Reed i Cale amb la intenció d’organitzar una gira per EEUU, les seves diferències, encara presents, no els van permetre fer més que algunes actuacions com a teloners en els directes d’U2.

per Raül Ruiz